Monthly Archives: octubre 2018

La fruita ens dòna molt de “joc”

Mengem raïms de postres, mmmmmmmm!!!!! A la majoria de nosaltres ens agraden molt i els gaudim de valent.

Però no només del seu gust, textura i de la seva frescor sinó també del procés de menjar-los…

Alguns traiem la pela abans de menjar-nos-els, d’altres ens mengem els grans sencers, d’altres no només traiem la pela sinó també els pinyols

i així, sense adonar-nos-en, fem una activitat de psicomotricitat fina impressionant!

IMG_1857

Precissió, paciència, manipulació, delicadesa,…..

IMG_1860

I , a més a més, amb una recompensa ben dolça!

IMG_1861

El dia a dia ens nodreix de moments increíbles a través de la feina que fan els nostres infants! Aprofitem-los!!!

L’ADAPTACIÓ

L’ADAPTACIÓ

 

QUÈ ENTENEM PER ADAPTACIÓ A LA L’ESCOLA BRESSOL?

L’Escola Bressol pot esdevenir per als nens i nenes una nova possibilitat d’enriquiment i ampliació de les seves experiències, una altra manera de créixer i de desenvolupar-se en relació amb els companys, altres adults i nous espais.

Malgrat tot, és possible que als infants els calgui un temps per conèixer l’escola, descobrir-hi coses interessants, transformar-la, adequar-la a les seves necessitats i preferències, i d’aquesta manera poder-ne gaudir.

D’aquest temps en diem període d’adaptació. I, aquest, l’entenem com a un procés individual de cada infant.

 

A QUI LI CAL ADAPTAR-SE?

No són tan sols els nens i les nenes els únics implicats en el procés d’adaptació. La família i l’escola bressol inicien una relació i a tots ens cal adaptar-nos.

L’entrada del petit/a en el centre pot fer sorgir en els pares sentiments contradictoris: pors, dubtes, desconfiances…, que sovint els porten a sentir-se culpables per la decisió que han pres de portar el seu fill o filla a l’escola.

Les reaccions dels infants quan inicien l’entrada a l’escola poden ser molt diverses. Ens podem trobar amb l’alegria desbordant, l’agitació, l’activitat desenfrenada davant una situació nova…Però també poden aparèixer un plor intens, agressions, fortes actituds de rebuig o l’aferrament a les seves coses (bossa, la motxilla…). També és fàcil trobar el nen o la nena que, passats uns dies de normalitat i tranquil·litat aparent reaccioni amb plor i rebutgi l’escola quan pren consciència de la nova situació.

 

Cal que siguem especialment sensibles amb els infants més tímids i que no exterioritzen amb facilitat els seus sentiments, i amb els més petits, en els quals les manifestacions poden ser molt subtils i de vegades fins i tot de tipus fisiològic: vòmits, inapetència, diarrees, trastorns del son…

Però no ens hem d’espantar. Aquestes reaccions són previsibles, i és positiu que cada criatura expressi els seus sentiments de felicitat o de conflicte. Exterioritzar els sentiments ens permet entendre i poder ajudar a l’infant.

 

QUÈ PODEM FER?

  • No parlar mai de l’escola en termes negatius: “Allà aprendràs a menjar”.
  • Anar anticipant als infants la seva incorporació a l’escola, tot familiaritzant-los amb els noms de la resta dels nens i les nenes del grup i de les persones educadores; o parlar de les aules, del pati, dels jocs que hi trobarà.
  • Anar seguint els ritmes de son, els hàbits d’alimentació i les petites rutines de l’escola.

 

I ARRIBAT EL MOMENT…

  • Portar als infants a l’escola sense presses i nervis, per tal que no sentin que els pares els abandonen ni que les persones educadores els prenen.
  • No enganyar als infants. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a buscar.
  • No allargar excessivament els comiats.
  • Recordar que el procés no és constant i que pot haver-hi alts i baixos.
  • No és bo comparar els processos d’adaptació; cada infant és diferent.
  • I, sobretot, intercanviar informació i dubtes amb l’educadora referent.

 

L’ Equip Educatiu dels Belluguets